domingo, 21 de febrero de 2010

Sortida en BTT Travessa Sta. Fe del Montseny - Mataró

1.2.2010 6:00 AM. Em desperto content però nerviós, roba, menjar, bicicleta, tot preparat la nit abans (com ha de ser), última revisió si, em falta una cosa, un petó al meu fill i la meva dona, que dormen plàcidament.
A l’estació de la RENFE veig un munt de gent carregant bicis a un autocar i a un camió, desmunto rodes (ostres, ja les sabré muntar després) i la poso al autocar.
7:30 AM ja sortim anem plens 55 ciclistes, tots semblen contents i comenten mil històries (no totes em semblen creïbles o almenys part d’elles).
Des de la carretera es veu el Montseny tot ben enfarinat, unes pessigolles em recorren la panxa, ja arribem a Santa Fe, neu i més neu, de fet està tot blanc. Baixem de l'autocar, no tinc fred, hi ha companys que corren nerviosos a buscar les seves bicis. Un noi de l’organització, m’ajuda a muntar les rodes (no és tan difícil, penso), ens ofereixen un assortit de pastes i sucs que devorem tot contemplant l'entorn.
Ja sortim, caram la neu està gelada, es fa difícil seguir la rodera, algun company roda pel terra, sense importància, i comença el descens, vertiginosa baixada fins a Riells del Montseny, he creat endorfines i l'adrenalina està pels núvols, em sento genial. Poc a poc arriben altres companys, seguim per un pista fins a Can Prats i altra vegada descens ràpid fins al poble de Gualba, oohhh ooohh, el riu La Tordera va ple, MOLT PLE, som valents i ens agrada l'aventura, (la meva àvia deia: qui no fa no en conte). Creuem el riu, no ha sigut fàcil, l'aigua tenia força i he passat una mica de por, però estic satisfet, també ben moll.
Una pista plana però molt fangosa ens porta fins a Sant Celoni, s'ha fet dur rodar amb aquest terreny. Un camí ple de fulles seques i tupit d'arbres em porten cap el Montnegre, estic anant per la riera d'Olzinelles, algunes rampes i arribo a Vallgorguina. Hi ha companys que ja reconeixen la zona i decideixen fer grupets i anar tirant cap a casa, la majoria ens quedem amb l’organització, això si cansa, ja sóc a la creu de Rupit, cada cop més gent reconeix el Camí i fa via cap a casa. Es posa a ploure, però la feina ja està feta.
A quarts de quatre arribem a l'estació, estic satisfet, tranquil i relaxat, hem fet una bona feina. Ostres, ja faig tard per dinar. La meva dona i el meu fill em veuen content i els explico l’aventura. Dutxa, dinar, i fins la propera!!, UEC de Mataró.

Excursió organitzada per Marc Floriach, secció BTT.

Un parell de companys han caigut, informarem del seu estat.

Anècdota: El nostre amic Pedro, a la baixada de Santa Fe a Riells ha partit el basculant de la bici, un pal dintre el basculant i unes brides de plàstic han aguantat la resta del cami sense cap problema. En Pedro ha dit que enmarcaria aquell pal. Je, je, je. El podria vendre com a recanvi.











3 comentarios:

  1. Buena ruta con un ambiente invernal y barroso, todo concuerda al mas estilo pura excursion y aventurera con almuerzo cada uno en una gran pradera con buenas vistas en ámbas horizontes .
    felicito a los dos chicos organizadores como buenos guias y han tenido paciencia a todos y en especial a nosotros los sordos bikers hemos intentado esforzarnos a entender y espero la próxima será mejor.
    Javier
    www.bttsords.org

    ResponderEliminar
  2. Muchas gracias a vosotros, a sido un placer que vinierais a la Salida, sin duda estais invitados a las demàs salidas que hacemos durante el año.

    Secció BTT

    ResponderEliminar
  3. Enguany no vaig venir, però comentar que en el seguent enllaç podeu veure les fotos d' algun altre any, així com fotos d' altres sortides:

    http://www.flickr.com/photos/lacapsa/collections/72157600272382948/

    Adria.

    ResponderEliminar

comenatris