domingo, 21 de febrero de 2010

Sortida en BTT Travessa Sta. Fe del Montseny - Mataró

1.2.2010 6:00 AM. Em desperto content però nerviós, roba, menjar, bicicleta, tot preparat la nit abans (com ha de ser), última revisió si, em falta una cosa, un petó al meu fill i la meva dona, que dormen plàcidament.
A l’estació de la RENFE veig un munt de gent carregant bicis a un autocar i a un camió, desmunto rodes (ostres, ja les sabré muntar després) i la poso al autocar.
7:30 AM ja sortim anem plens 55 ciclistes, tots semblen contents i comenten mil històries (no totes em semblen creïbles o almenys part d’elles).
Des de la carretera es veu el Montseny tot ben enfarinat, unes pessigolles em recorren la panxa, ja arribem a Santa Fe, neu i més neu, de fet està tot blanc. Baixem de l'autocar, no tinc fred, hi ha companys que corren nerviosos a buscar les seves bicis. Un noi de l’organització, m’ajuda a muntar les rodes (no és tan difícil, penso), ens ofereixen un assortit de pastes i sucs que devorem tot contemplant l'entorn.
Ja sortim, caram la neu està gelada, es fa difícil seguir la rodera, algun company roda pel terra, sense importància, i comença el descens, vertiginosa baixada fins a Riells del Montseny, he creat endorfines i l'adrenalina està pels núvols, em sento genial. Poc a poc arriben altres companys, seguim per un pista fins a Can Prats i altra vegada descens ràpid fins al poble de Gualba, oohhh ooohh, el riu La Tordera va ple, MOLT PLE, som valents i ens agrada l'aventura, (la meva àvia deia: qui no fa no en conte). Creuem el riu, no ha sigut fàcil, l'aigua tenia força i he passat una mica de por, però estic satisfet, també ben moll.
Una pista plana però molt fangosa ens porta fins a Sant Celoni, s'ha fet dur rodar amb aquest terreny. Un camí ple de fulles seques i tupit d'arbres em porten cap el Montnegre, estic anant per la riera d'Olzinelles, algunes rampes i arribo a Vallgorguina. Hi ha companys que ja reconeixen la zona i decideixen fer grupets i anar tirant cap a casa, la majoria ens quedem amb l’organització, això si cansa, ja sóc a la creu de Rupit, cada cop més gent reconeix el Camí i fa via cap a casa. Es posa a ploure, però la feina ja està feta.
A quarts de quatre arribem a l'estació, estic satisfet, tranquil i relaxat, hem fet una bona feina. Ostres, ja faig tard per dinar. La meva dona i el meu fill em veuen content i els explico l’aventura. Dutxa, dinar, i fins la propera!!, UEC de Mataró.

Excursió organitzada per Marc Floriach, secció BTT.

Un parell de companys han caigut, informarem del seu estat.

Anècdota: El nostre amic Pedro, a la baixada de Santa Fe a Riells ha partit el basculant de la bici, un pal dintre el basculant i unes brides de plàstic han aguantat la resta del cami sense cap problema. En Pedro ha dit que enmarcaria aquell pal. Je, je, je. El podria vendre com a recanvi.